Quin vincle podria tenir un lector qualsevol d'aquest article amb una persona famosa com Bill Gates, el Dalai Lama o Madonna? Segurament més del què en pensem.
#1Tant l'estudi com l'article són molt pobres. No cal fer un "estudi científic" per demostrar els sis graus de separació, es tracta simplement d'una senzilla equació logarítmica que tots hem estudiat a batxillerat. Si y és el número de persones que un coneix (en mitjana) i M és el número de persones del món (crec que anem pels 6600 milions), la incògnita x, els graus de separació, surt de trobar el resultat per y^x=M, així x=log(M)/log(y). El problema és conéixer amb exactitud y, que és quantes persones coneixem cadascú en mitjana.
Podem fer el càlcul a la inversa i trobar el número de persones que hem de conéixer cadascú per tenir sis graus de separació, llavors l'equació és y=M^(1/x). y=43.31 persones. Amb 7 graus dóna 25 i amb 5 graus dóna 92 persones.
Personalment penso que estem més a prop dels 5 graus (en mitjana) que dels 6, i suposo que per això es considera 6 com un màxim.
#2#1 Bons càlculs, tot i que poden tenir alguns contraexemples. Imagina't per exemple dos mons de 3300 persones completament aïllats... En aquest cas no es compliria i la distancia mitja seria infinita (ja que amb la meitat del món no hi hauria connexió possible). En el cas de que només unes poques persones coneguessin algú d'un altre món, la mitjana no seria 6 sinó 10 aproximadament. Com més sub-comunitats bastant aillades hi hagi, mes distancia hi haurà entre ells, independentment del nombre de persones que cadascú conegui. Diguessim que el miním estant tots connectats es trobaria quan les persones s'organitzessin de forma perfectament jerarquica i monogamica.
Per això els estudis pràctics segueixen tenint part de gràcia. D'altra banda d'aquell estudi segurament s'en pugui extreure el nombre de persones que coneixem de mitja.
M'agrada aquella frase que diu: "En teoria, la teoria i la pràctica són iguals, a la pràctica... no." :)
#3#2 Exacte. I estic completament d'acord amb tu. La realitat és molt més complexa. Fins i tot el cas límit dels dos móns completament aïllats es pot donar en la realitat en casos senzills com poblats natius a l'Àfrica o a l'Amazones. Només que hi hagi un cas d'una persona que no conegui ningú, o un grup de persones que només es relacionin entre ells, el màxim de graus de separació puja a infinit. Per tant, hem de parlar de mitjana de graus de separació, no d'un màxim, perquè no n'hi ha, i aquest és un dels errors (o malentesos) del periodista que ha escrit l'article.
Després hi ha l'estudi, on la base són les persones que han escrit emails. Només amb el domini de l'estudi ja veiem que estem deixant de banda totes les persones que no tenen accés a internet i no saben com escriure un mail...
#5#4 Que frikis que sou els dos ... La propera vegada penseu en els pobres lectors que a les tantes del matí es posen a llegir aquest frikicomentaris :P
Podem fer el càlcul a la inversa i trobar el número de persones que hem de conéixer cadascú per tenir sis graus de separació, llavors l'equació és y=M^(1/x). y=43.31 persones. Amb 7 graus dóna 25 i amb 5 graus dóna 92 persones.
Personalment penso que estem més a prop dels 5 graus (en mitjana) que dels 6, i suposo que per això es considera 6 com un màxim.
Per això els estudis pràctics segueixen tenint part de gràcia. D'altra banda d'aquell estudi segurament s'en pugui extreure el nombre de persones que coneixem de mitja.
M'agrada aquella frase que diu: "En teoria, la teoria i la pràctica són iguals, a la pràctica... no." :)
Després hi ha l'estudi, on la base són les persones que han escrit emails. Només amb el domini de l'estudi ja veiem que estem deixant de banda totes les persones que no tenen accés a internet i no saben com escriure un mail...
Salutacions.